És el diagnòstic més comú perquè els seus resultats donen compte de la manera que una empresa gestiona cadascuna de les seves parts, podent-les examinar i corroborar que totes elles funcionen i treballen harmònicament.

Aquest diagnòstic permet a les empreses organitzar millor els seus departaments i identificar quin paper exerceix cada treballador, qui pot liderar millor a un equip i com els diferents departaments poden generar una millor sinergia.

Eines que poden ser aplicades per a un diagnòstic organitzacional són:

– Anàlisi DAFO, per a la detecció de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

– Entrevistes un a un, per a obtenir informació qualitativa.

– Anàlisis gràfiques, per a la identificació visual de l’estructura de l’organització i dels elements que estan influint en el seu estancament o progrés.

Gira al voltant d’identificar àrees d’oportunitat en el funcionament de l’empresa. A través d’un diagnòstic funcional sabràs quines tasques es realitzen, com s’exerceixen els teus col·laboradors i quin és el valor del seu treball. Aquestes proves permeten a les empreses dur a terme accions correctives quan sigui necessari i promoure la productivitat i eficiència.

Eines que poden ser aplicades per a un diagnòstic funcional són:

– Analítica de dades, per a aconseguir valors quantitatius sobre la productivitat.

– Entrevistes amb líders, per a avaluar el treball dels equips.

– Avaluacions tècniques, que permeten mesurar els coneixements i habilitats dels treballadors.

Té com a finalitat identificar l’estat de les relacions internes d’una organització des d’un punt de vista més humà. L’interès és saber si els empleats comparteixen una visió comuna i si existeix un bon nivell de satisfacció entre els col·laboradors.

Les empreses que treballen constantment en la seva cultura generen equips de treball més sòlids, però aquesta cultura sempre ha d’estar en relació amb les demandes, interessos i expectatives d’aquells que donen vida a l’empresa.

Eines que poden ser aplicades per a un diagnòstic cultural són:

– Enquestes de satisfacció, que deixaran veure el nivell de benestar dels empleats.

– Avaluacions psicomètriques, que ajudaran a assegurar que es disposa d’un espai de treball segur, harmònic i eficient.

– Entrevistes amb el personal, per a identificar els punts en comú i les necessitats de cada membre de l’empresa.

Aquest tipus de diagnòstic ha de ser dut a terme per qualsevol empresa per a saber si la seva manera d’afrontar els reptes està funcionant.

El diagnòstic estratègic pot avaluar l’evolució d’una empresa i identificar aquells plans d’acció i estratègies que millor han funcionat per al seu creixement. A més, ajuda a reforçar mètodes de treball, a substituir o prioritzar objectius i metes a curt, mitjà i llarg termini i a donar compte de la manera en què una empresa es veu condicionada pel mitjà en el qual opera.

Eines que poden ser aplicades per a un diagnòstic estratègic són:

– Anàlisi PEST, que busca identificar les relacions existents entre una empresa i els mitjans Polítics, Econòmics, Socials i Tecnològics en els quals es desenvolupa.

– Estudi de les cinc forces de Porter, que ajuda a identificar la influència de la competència en la presa de decisió empresarial.

– Model de les set S, dissenyat per a afrontar els factors fonamentals que determinen l’estructura d’una organització (estratègia, estructura, sistemes, estil, valors compartits, personal i habilitats).

És el diagnòstic més complicat de realitzar, pel fet que involucra a tots els anteriors mètodes d’avaluació. Els diagnòstics integrals ofereixen un panorama complet de què succeeix dins d’una empresa i permet establir relacions complexes entre diferents elements.

Això fa evidents coses que generalment passaríem per alt, permetent dissenyar estratègies globals per a optimitzar la salut de l’empresa. Generalment, aquests estudis són duts a terme per auditors o consultors externs a l’empresa, la qual cosa assegura objectivitat i un bon maneig de les dades.