La nacionalitat espanyola pot adquirir-se d’aquestes formes:

I. D’origen

II. Per residència

III. Per opció

IV. Per carta de naturalesa

V. Sefardites

VI. Situació dels menors

VII. Doble nacionalitat

La sol·licitud de la nacionalitat es tramitarà i resoldrà en el Registre Civil del domicili del sol·licitant. Contra la denegació de l’obtenció de la nacionalitat podrà interposar-se recurs.

La nacionalitat també es pot perdre, quan la persona:

– Estigui emancipada, resideixi a l’estranger i adquireixi voluntàriament una altra nacionalitat. Es pot evitar aquesta pèrdua si en el termini de tres anys declares que vols conservar la nacionalitat. L’adquisició de la nacionalitat de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal no és suficient per a produir per aquesta causa la pèrdua de la nacionalitat espanyola.

– Estigui emancipada, resideixi a l’estranger i durant tres anys utilitzi exclusivament la nacionalitat que tingués atribuïda abans de l’emancipació. També es pot evitar aquesta pèrdua si en el termini de tres anys declares que vols conservar la nacionalitat.

– Els espanyols emancipats que tinguin una altra nacionalitat, resideixin habitualment a l’estranger i renunciïn voluntàriament a ella.

– En el cas d’espanyols que hagin nascut a l’estranger i ho siguin per haver nascut de pare o mare espanyols, també nascuts a l’estranger, perdran la nacionalitat si en el termini de tres anys des de l’emancipació o majoria d’edat no declarin la seva voluntat de conservar la nacionalitat.

Els espanyols que no ho siguin d’origen també perdran la nacionalitat espanyola si:

– Després d’adquirir-la l’utilitzen durant un termini de tres anys a la qual haguessin renunciat en adquirir l’espanyola.

– Quan entrin voluntàriament al servei de les armes o exerceixin un càrrec polític en un Estat estranger contra l’expressa prohibició del govern.

– Quan una sentència declari que l’interessat va incórrer en falsedat, ocultació o frau en l’adquisició de la nacionalitat espanyola.

Una vegada perduda la nacionalitat espanyola existeix la possibilitat de recuperar-la; per a això serà necessari complir els següents requisits:

– L’interessat ha de ser resident legal a Espanya. No obstant això, aquest requisit no serà aplicable als emigrants ni als fills d’emigrants. 

– L’interessat haurà de declarar davant l’Encarregat del Registre Civil la seva voluntat de recuperar la nacionalitat espanyola.

– Haurà d’inscriure’s la recuperació de la nacionalitat en el Registre Civil.

Dins de les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals es troben els supòsits d’arrelament, els quals afecten ciutadans estrangers que es troben a Espanya en situació irregular, és a dir, sense una autorització d’estada o residència.

Es diferencien tres tipus diferents d’arrelament:

– Laboral: Si has romàs a Espanya almenys dos anys i pots acreditar una relació laboral de durada no inferior a sis mesos.

– Social: Si has romàs a Espanya almenys tres anys, comptes amb un contracte de treball i acredites vincles familiars amb altres estrangers residents o presentes un informe d’inserció social.

– Familiar: Si ets fill de pare o mare originàriament espanyols, o bé ets pare o mare d’un menor de nacionalitat espanyola.

Obtinguda la targeta de residència per arrelament, també ens encarreguem de la seva renovació i modificació.

Els familiars de ciutadà espanyol o d’un altre Estat membre de la Unió Europea, o d’un altre Estat part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, que no ostentin la nacionalitat d’un d’aquests Estats, quan es reuneixin amb ell o li acompanyin, i vagin a residir a Espanya per un període superior a tres mesos, hauran de sol·licitar i obtenir una targeta de familiar de ciutadà de la Unió.

El ciutadà de la Unió, o un altre Estat part de l’Espai Econòmic Europeu, haurà de tenir dret a residència per un període superior a tres mesos per ser treballador per compte d’altri o pròpia, tenir assegurança de malaltia i mitjans econòmics suficients per a la unitat familiar, o ser estudiant amb assegurança de malaltia i recursos suficients per a la unitat familiar.

Per això, haurà de complir, almenys, una de les següents condicions:

– Ser treballador per compte d’altri o propi a Espanya

– Disposar per a si i els membres de la seva família de recursos econòmics suficients per a no convertir-se en una càrrega per a l’assistència social d’Espanya durant el seu període de residència. També s’haurà d’aportar una assegurança de malaltia pública o privada, contractada a Espanya, o en un altre país que proporcioni cobertura equivalent a Espanya durant el seu període de residència.

– Ser estudiant i estar matriculat en un centre públic o privat reconegut o finançat per l’administració educativa per a cursar estudis o formació professional, així com comptar amb una assegurança de malaltia públic o privat contractat a Espanya o un altre país que proporcioni cobertura completa a Espanya, i declaració responsable que posseeix recursos econòmics suficients per a si i els membres de la seva família per a no convertir-se en una càrrega per a l’assistència social d’Espanya durant el seu període de residència.

El familiar haurà de tenir el següent parentiu amb el ciutadà de la Unió:

– Cònjuge, sense que hi hagi acord o declaració de nul·litat del vincle matrimonial o divorci.

– Parella amb la qual mantingui una unió anàloga a la conjugal i inscrita en un registre públic establert en un Estat membre de la Unió, o en un Estat parteix en l’Espai Econòmic Europeu i sempre que no s’hagi cancel·lat aquesta inscripció.

– Fill del ciutadà de la Unió o del seu cònjuge o parella registrada sempre que no hi hagi nul·litat del vincle matrimonial o divorci, o s’hagi cancel·lat la inscripció registral de la parella. El fill haurà de ser menor de vint-i-un anys o major d’aquesta edat que viva al seu càrrec, és a dir incapaç.

– Qualsevol membre de la família que al país de procedència estiguin a càrrec o visquin amb el ciutadà de la Unió.

– Qualsevol membre de la família que, per motius greus de salut o discapacitat, sigui estrictament necessari que el ciutadà de la Unió es faci càrrec de la seva cura personal.

– Parella de fet no inscrita amb la qual mantingui una relació estable acreditant l’existència d’un vincle durador, d’almenys un any.

La contractació d’estrangers pot donar-se en els següents supòsits:

I. Contractació de ciutadans comunitaris

Els ciutadans de la Unió Europea tenen dret a accedir a qualsevol activitat, per compte d’altri o per compte propi, en les mateixes condicions que els nacionals espanyols, a excepció de ser funcionaris de l’Administració Pública.

II. Contractació de ciutadans no comunitaris no residents a Espanya

Pot donar-se la contractació en els següents casos:

– Contractació en origen

– Llei d’Emprenedors

III. Contractació de ciutadans no comunitaris sense permís de treball, però amb residència legal

– Estrangers amb situació d’estada per estudis que passen a la de residència i treball.

Els estrangers que resideixin a Espanya amb un visat d’estudis poden accedir a la situació de residència i treball (sense necessitat de sol·licitar visat) quan l’ocupador presenti una sol·licitud d’autorització, la situació nacional d’ocupació ho permeti i, s’acrediti que la persona estrangera compleix els següents requisits:

a) Haver romàs a Espanya durant almenys tres anys com a titular d’una autorització d’estada.

b) Haver superat els estudis, o ha conclòs el treball de recerca, la formació o les pràctiques amb aprofitament.

c) No haver estat becat o subvencionat per organismes públics o privats dins de programes de cooperació o de desenvolupament espanyols o del país d’origen.

La sol·licitud s’ha de presentar dins dels tres mesos anteriors a l’expiració del visat d’estudiant.

– Estrangers en situació de residència que passen a la situació de residència i treball per compte d’altri.

Els estrangers que portin a Espanya almenys un any en situació de residència podran accedir a la situació de residència i treball per compte d’altri quan l’ocupador presenti la sol·licitud d’autorització i es compleixin els requisits laborals.

Poden acreditar-se situacions sobrevingudes per a permetre la seva subsistència, que permetran, de manera excepcional, accedir a residència i treball sense que hagi transcorregut el termini d’un any.

Quan un titular de targeta de residència de familiar d’un ciutadà de la UE hagi cessat en tal condició, podrà obtenir, si compleix els requisits establerts a aquest efecte, una autorització de residència no lucrativa o de residència i treball per compte d’altri.

– Estrangers en situació de residència per circumstàncies excepcionals (arrelament o asil) que passen a la situació de residència i treball per compte d’altri.

Si l’estranger porta a Espanya almenys un any en situació de residència per circumstàncies excepcionals, podrà accedir a la situació de residència o de residència i treball sense necessitat de visat, havent de presentar ell mateix la sol·licitud d’autorització de residència i treball. En cas contrari, serà l’empresari qui la presenti.

Aquest tipus de residència es pot sol·licitar, bé des del país d’origen, bé a Espanya si s’és titular d’un permís de residència o estada o es troba de visita amb un visat que li autoritzi per a l’estada. A més, els familiars del sol·licitant podran traslladar-se a residir a Espanya i ser titulars d’un permís de residència i treball.

Professionals estrangers altament qualificats

Residència per a professionals altament qualificats o directius, o ben graduats o postgraduat d’universitats i escoles de negoci. Haurà de comptar amb una oferta de treball a Espanya.

Les empreses interessades a incorporar a un professional altament qualificat, sempre que no pertanyi a la Unió Europea, Suïssa o Espai Econòmic Europeu, podran beneficiar-se d’aquest tipus de residència per als seus treballadors, quan es trobin en un dels següents casos:

– Gran empresa o grup d’empreses.

– PIME del sector estratègic.

– Empreses que desenvolupin un projecte empresarial d’interès general.

En el cas d’estar interessat a contractar un graduat o postgraduat d’universitats i escoles de negoci, les empreses podran beneficiar-se d’aquest règim amb independència de la grandària de l’empresa o del sector o activitat que desenvolupin.

Inversors Estrangers

Les persones que hagin realitzat una inversió significativa a Espanya poden beneficiar-se del règim de residència per a inversors. Com es pot saber si la inversió compleix els requisits? Han de diferenciar-se diferents supòsits:

Inversió en actius financers:

– Deute Públic (dos milions d’euros).

– Accions o participacions socials de societats de capital espanyol (un milió d’euros).

– Fons d’inversió, fons d’inversió de caràcter tancat o fons de capital de risc constituïts a Espanya (un milió d’euros).

– Dipòsits bancaris en entitats financeres espanyoles (un milió d’euros).

Inversió en immobles (cinc cents mil euros).

En la inversió en un projecte empresarial a Espanya no existeix un import mínim, sinó que es valora el seu impacte en l’interès general:

– Creació de llocs de treball.

– Impacte socioeconòmic en la zona geogràfica on es desenvoluparà.

– Aportació rellevant a la innovació científica i/o tecnològica.

Emprenedors

Per a aquells supòsits en què es desenvolupa una activitat emprenedora i empresarial, de caràcter innovador, amb especial interès econòmic per a Espanya, l’estranger que el sol·liciti, també podrà beneficiar-se del règim de residència per a emprenedors. Existeixen dues vies:

I. Visat, en cas d’estar fora d’Espanya i es necessiti venir per a realitzar els tràmits necessaris per a posar en marxa l’activitat emprenedora.

II. Autorització, en cas d’estar ja a Espanya i pugui posar-se en marxa el projecte. No existeixen mínims d’inversió, ni de creació d’ocupació. S’efectua sempre una anàlisi individual de cada projecte. Per a això, ha d’aportar-se un pla de negoci del projecte, que permetrà valorar el seu interès econòmic per a Espanya.

Investigadors

Investigadors estrangers: Si l’estranger està interessat a desenvolupar una activitat de recerca en una universitat, en entitats empresarials o centres de R+D+i o en un organisme de recerca establert a Espanya, podrà beneficiar-se del règim de residència per a formació i R+D+i, si compta amb una oferta de treball per a recerca.

Universitats, entitats empresarials, centres de R+D+i i organismes de recerca: Si una institució està interessada en incorporar a un investigador de fora de la UE, podran beneficiar-se del règim de residència per a formació i R+D+i.

Trasllat intraempresarial

Hi ha dues alternatives pel trasllat intraempresarial d’estrangers (no ciutadans de la UE, del EEE i de Suïssa):

I. L’autorització per trasllat intraempresarial ICT-UE per a directius, especialistes i treballadors en formació.

II. L’autorització nacional per trasllat intraempresarial per a altres supòsits, com per exemple, el trasllat de treballadors per a l’execució d’un contracte, el trasllat de treballadors per una relació professional, etc.

La sol·licitud d’una autorització o una altra dependrà del personal que vagi a traslladar-se al centre de l’empresa o del grup d’empreses situat a Espanya.

És una autorització que ha de ser sol·licitada des del país d’origen, i que autoritza a residir a Espanya sense realitzar activitat laboral, però que és necessari acreditar un determinat nivell de béns o rendes, i l’autorització només es concedeix per un any, i la renovació es concedirà pel termini de dos anys més.

La tramitació de la renovació requerirà acreditar el compliment dels requisits, especialment aquells relatius als mitjans econòmics i a la contractació d’assegurança mèdica.

Els requisits per a la seva concessió són:

– No ser ciutadà d’un Estat de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, o familiar de ciutadans d’aquests països als quals els sigui aplicable el règim de ciutadà de la Unió.

– No trobar-se irregularment en territori espanyol.

– Mancar d’antecedents penals a Espanya i als països anteriors de residència.

– No tenir prohibida l’entrada a Espanya i no figurar com a rebutjable en l’espai territorial de països amb els quals Espanya tingui signat un conveni.

– Tenir mitjans econòmics necessaris per a sufragar les despeses d’estada i retorn i, en el seu cas, els dels seus familiars.

– Comptar amb una assegurança pública o privada de malaltia concertat amb una Entitat asseguradora autoritzada per a operar a Espanya.

– No patir cap de les malalties que poden tenir repercussions de salut pública greus segons el Reglament Sanitari Internacional.

– No trobar-se, si escau, dins del termini de compromís de no retorn a Espanya que l’estranger hagi assumit en acollir-se a un programa de retorn voluntari.

Tot ciutadà d’un Estat membre de la Unió Europea o d’un altre Estat part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu té dret de residència en el territori de l’Estat espanyol per un període superior a tres mesos si es dona alguna d’aquestes circumstàncies:

– És un treballador per compte d’altri o propi a Espanya.

– Disposa per a si i per als membres de la seva família, de recursos suficients per a no convertir-se en una càrrega per a l’assistència social d’Espanya durant el seu període de residència. També haurà d’aportar una assegurança de malaltia públic o privat, contractat a Espanya o en un altre país, que proporcioni cobertura a Espanya durant el seu període de residència equivalent a la proporcionada pel Sistema Nacional de Salut.

– Sigui estudiant i estar matriculat en un centre públic o privat reconegut o finançat per l’administració educativa per a cursar estudis o formació professional, així com comptar amb una assegurança de malaltia públic o privat contractat a Espanya o un altre país que proporcioni una cobertura completa a Espanya i declaració responsable que es posseeix recursos suficients per a si i els membres de la seva família, per a no convertir-se en una càrrega per a l’assistència social d’Espanya durant el seu període de residència.

Poden també obtenir residència legal, els familiars de ciutadans de la UE, que hauran de sol·licitar i obtenir una targeta de familiar de ciutadà de la Unió.

Autorització de residència temporal per a familiars d’estrangers residents a Espanya.

Supòsits de reagrupament per a fills menors

– Autorització del fill menor nascut a Espanya: autorització de residència que adquireixen els fills d’estrangers residents legals, nascuts a Espanya.

Els fills nascuts a Espanya de pare o mare reconeguts com a refugiats o beneficiaris de protecció internacional podran optar entre sol·licitar l’extensió familiar del dret de protecció i una autorització de residència, segons el major benefici del menor.

– Autorització del fill menor no nascut a Espanya: Autorització de residència que adquireixen els estrangers menors d’edat, no nascuts a Espanya, fills d’estrangers amb residència legal. També poden obtenir-la els menors subjectes legalment a la tutela d’un ciutadà o institució espanyols o d’un estranger resident legal a Espanya.