L’obertura de l’herència es produeix una vegada mor el causant. Primer de tot, és necessari comprovar si existeix testament i davant quin notari s’ha atorgat, per identificar així a l’encarregat d’elevar el testament a públic, guardar-lo en el seu protocol i comunicar l’atorgament al Registre d’Últimes Voluntats.

L’acceptació de l’herència és aquell acte lliure pel qual una persona cridada a una herència manifesta la seva voluntat d’acceptar-la. Es tracta d’un acte individual i que no requereix la intervenció dels altres hereus.

Acceptada l’herència, s’adquireix la condició d’hereu i aquest entra a formar part del patrimoni hereditari que es compon de tots els béns, drets i deutes del causant.

Mitjançant una herència es traspassa tot el patrimoni d’una persona a una altra o altres, els seus béns, drets i obligacions, per causa de la seva defunció. Aquest dret a succeir es transmet en el moment de la defunció del causant.

L’acció d’heretar es dona bé perquè el causant ho deixa establert en el testament, o bé perquè, sense haver atorgat testament, s’és nomenat hereu legal segons estableix la llei. Hi ha dos tipus d’hereus:

– Hereu universal: Una sola persona serà la que succeeixi al testador i el substituirà en tots els seus béns, drets i obligacions.

– Cohereus: En aquest cas es designen dues o més persones que rebran la totalitat de l’herència del causant conforme al percentatge recollit en el testament. Igual que en l’hereu universal, els cohereus també substitueixen al causant en tots els seus béns, drets i obligacions.

L’hereu pot acceptar o rebutjar l’herència, encara que una vegada presa una de les dues decisions ja no es podrà canviar. Si s’accepta l’herència, implica que accepta tota l’herència, ja que mai es pot acceptar una part i rebutjar una altra.

L’hereu per a acceptar l’herència ha de tenir capacitat d’obrar. Els hereus menors d’edat o incapacitat hauran d’acudir acompanyats dels seus pares o tutors i en aquest cas no podran renunciar a l’herència excepte amb autorització judicial.

El testador podrà nomenar substituts en el cas que algun hereu mori abans que ell. Pels casos en els quals el testador no hi ha previst aquests substituts, entraran en joc diferents figures jurídiques que seran necessàries analitzar segons la casuística i la condició de l’hereu premort.

Les disposicions testamentàries, tant a títol universal, hereus, com a particular, els legataris podran fer-se sota condició, per la qual cosa l’eficàcia de la institució queda suspesa si es compleix la condició exposada.

Una condició típica és la de demorar el lliurament d’un llegat fins que el legatari no sigui major d’edat.

Per llei, no podran succeir:

– Les criatures abortives.

– Les associacions o corporacions no permeses per la llei.

– Els testimonis en els testaments.

– Els incapaços.

– El notari que autoritzi el testament, el seu cònjuge, parents o afins fins al quart grau, excepte en qualitat de legataris d’algun objecte moble o d’una quantitat de poca importància.

– Els indignes per a succeir.

La partició d’herència és el procediment pel qual se substitueix el percentatge que tenia cada hereu, en l’herència per la titularitat de béns i drets concrets a favor de cadascun d’ells.